2006
 |
 |
100
anys
1906-2006
Commemoració
del
naixement
de
Jaume Brucet |
|
·
Jaume Brucet i Gelmà (1906-1937) |
|
. Biografia:
Va néixer el 10 de
març de l´any 1906 a Can Manescal del Veïnat de Martorell
de Maçanet de la Selva, de la qual casa n´era l´hereu
-eren set germans-. El 17 de maig del 1917, als 11 anys, va fer la primera
comunió a l´església parroquial de Sant Llorenç
de Maçanet de la Selva. El 1922, quan tenia 16 anys, formava part
de la coral maçanetenca "La Constància", -dirigida per Rossend
Riba, marit de la mestra Donya Angelita-.
 |
 |
El 17 de maig
de l´any 1917 Fargnoli va fotografiar els joves del poble que van
fer la seva primera comunió a l´església parroquial
de Sant Llorenç.
Se´n
conserven diverses fetes al portal de l´església i a la plaça. |
En aquest detall
de la fotografia de l´esquerra en Jaume Brucet hi era present en
el tercer lloc de la fila superior.
També
s´ha pogut identificar en Josep Aregay en el primer lloc de la fila
inferior. |
|
|
|
En Brucet en el 3r lloc
de la 2a fila el dia de la seva 1a comunió
|
Brucet en el 2n lloc
de la 3a. fila de la Coral "La Constància"
|
La condició de la petita
propietat del mas de Can Manescal implicava que sovint algun membre de
la família anés a jornal. Això és el que va
fer en Jaume Brucet a partir del 22 de gener de l´any 1929 quan va
participar com a peó en la construcció del pont de l´Empalme,
fins el 14 de desembre del mateix any. En una petita llibreta que va comprar
a Bourgmadame (França) el febrer del 1928, "para cuentas y notas
de su uso doméstico", va anotar els jornals que anava guanyant
en la construcció del pont (6.50 ptes al dia, a partir del 27 de
maig 8.45 ptes. al dia per fer un parell d´hores extraordinàries),
i va obtenir en total la quantitat de 1806 ptes. Durant aquest període
hi va treballar sempre, menys en el moment que a casa seva el van haver
de menester per a les feines de segar i batre (del 10 de juny fins el 13
de juliol). Aficionat a la poesia en concloure l´obra va escriure
un poema al progrés que representava. Va acabà el poema lamentant-se
de les condicions i irregularitat del treball del jornaler.
A l´esquerra Brucet
fent de peó en la construcció de la via l´any
1923
A la mateixa llibreta hi ha
d´altres poemes dedicats a diverses noies de Maçanet, així
com un parell sobre el servei militar que va complir a Vic, on parla de
les penalitats dels soldats. Sembla que alguna vegada en va publicar alguns
en fulls solts per escampar a Maçanet. Aquest va ésser el
cas d´un poema irònic dirigit al rector Mn. Josep Planells,
on es presentava el rector presumit amb molt de garboi que convidava
a les noies que li fessin l´amistat, i que va fer com a protesta
per alguna actuació del rector que no li va agradar; almenys així
van fer córrer la veu, però l´escrit en realitat era
del secretari Ramon Tubau i Cofiner, i no pas d´en Brucet.
Quan només tenia 25
anys, l´any 1930, Brucet va iniciar-se en la vida política,
militant a Acció Catalana Republicana, partit moderat format per
intel·lectuals i gent de classe mitja i de professions liberals.
Va participar activament per a fer triomfar la causa republicana en les
eleccions del 12 d´abril del 1931, que van provocar la proclamació
de la Segona República. També es distingí en les elecccions
primeres de diputats lluitant al costat dels seus companys de partit.
El 21 de gener de 1932 es
va casar amb Francesca Rovirola i Bassols, natural de Riudellots de la
Selva. En aquell mateix any va dur a terme una campanya a favor de la celebració
de conferències a la Societat Unió Maçanatenca criticades
per alguns per la politització que podien comportar.
|
|
|
Jaume Brucet i Gelmà:
pagès, polític i poeta
|
Francesca Rovirola i
Bassols, esposa de´n Brucet
|
Brucet va editar el novembre
de 1932 un full volant al poble de Maçanet denunciant aquesta actitud
anticultural i fent públic el seu rerafons caciquil, defensant la
celebració de conferències a la Societat Unió Maçanetenca
i mostrant-se partidari de tot allò que afavorís la formació
política de la gent, base de tot sistema democràtic.
Al poble de Massanet
de la Selva:
Ha sigut molt
comentat el deplorable espectacle que tingué lloc en la Societat
"Unió Massanetenca" en la reunió general del 13 de novembre.
I en casi tots
els comentaris hi surt la discussió que vaig tenir amb el meu amic
d´ahir senyor Vilella, la qual, encara que breu i interrompuda fou
suficient per a desenmascarar la hipocresia dels cacics que amb caps de
gent de pau, volen ofegar els sentiments democràtics que existeixen
en el poble fonamentant el confusionisme per a seguir essent ells els amos
i dictadors feixistes del poble que amb tants anys de governar-lo ja el
consideren com una propietat seva i ara no contents d´això
voldrien també governar la Societat.
Manifesto primer
que tot és veritat. El senyor Vilella em digué que "convenia
fer quedar en ridicul els que volien conferències, perquè
en les properes eleccions minicipals no gosessin a presentar-se en candidatura"
i això m´ho va dir el diumenge dia 6 de novembre a l´hora,
aproximada, de les 5 de la tarda al peu d´aquella acàcia que
hi ha prop de l´establiment petit on En Quellos despatxa espardenyes
en la plaça, i per més detalls els donaré en la propera
reunió general en la què espero que el Sr. Vilella usarà
de més sinceritat i noblesa i no tindrà la barra de negar
les paraules que ell amb la franquesa d´amic va dir-me i que jo amb
l´arruixament d´un home que no pot sofrir tanta hipocresia
i tant descaro vaig tenir el valor de clavar-li en cara en plena reunió
general.
També
espero dels concurrents a la propvinenta reunió que, sabent dominar
llur apassionament, faran el favor de no molestar-me ni amb aplaudiments
ni amb protestes sorolloses perquè les coses s´han de resoldre
amb temperament i moderació.
Referent a
l´assumpte tan discutit de si la Societat pot fer o no política
jo el resoldria canviant l´article 53, que faculta a la Societat
a adherir-se a una altra entitat, per un altre que digués així:
"Aquesta Societat és demòcrata però no partidista;
per tant mai podrà fer cap distinció entre els socis per
llurs idees ni mostrar mai predilecció per una o altra ideologia".
Així desapareixeria el recel que tenen alguns socis perquè
no existint l´article que faculta a la Societat per adherir-se a
una altra ja no podrà fer-ho, i no poguent mostrar predilecció
per les idees hi podrà cabre tothom amb els mateixos drets.
També
aboliria jo l´acord de poguer convocar les reunions extraordinàries
amb un pregó, si no almenys convocades per escrit amb 24 hores de
temps i exigint rigorosament la multa als socis que hi faltessin.
Però
aquests i altres assumptes són menudències que no val la
pena d´esmentar. |
El que es mereix
un xic d´atenció és el
que es refereix a les conferències
per
ésser aquest el que
combaten els cacics. Fins ara ells deien que no volien política
dintre de la Societat, però jo ja els hi vaig demostrar ben clar
i català que no era que no n´hi volguessin gens, el que no
volen és que n´hi facin els seus contraris per així
apartar-se el perill d´un enemic; no obstant fer-n´hi ells,
si que ho volen, sinò que volen fer-la d´amagat i per sota
mà. I amb les conferències és igual, n´hi voldrien
només de les seves. Mes jo com a lliberal i demòcrata -i
no com a extremista-, demano que la Societat sia de tots i per a tots els
seus socis.
N´hi
hagué també alguns que per resoldre la qüestió
de les conferències proposaren que: "no poguessin celebrar-se conferències
de cap classe". Podeu comptar que aquests són tan aimants de la
cultura com jo de la misèria.
Doncs jo per
la meva part -i consti que sóc un modest pagès- demano que
se´n donguin moltes i variades de conferències, de ço
que´m queixo és que aquí sols se n´han donat
d´esquerres i cap de dretes ni radicals, encara que aquests últims
siguin bastant oposats a les plenes aspiracions catalanes. El meu gust,
repeteixo, seria que es donguessin conferències de tota classe i
en quant pogués ésser, amb el mateix grau d´extremisme
per una i altra part d´ideologies perquè el poble pogués
fer-se càrrec de tot i cad individu se´n prengués el
què millor li semblés.
És que
no hi deu haver dretes ni radicals a Massanet, dirà un que no ho
sàpiga; mes jo dic que si que n´hi han de dretes i de radicals
-radicals de la Unió Patriòtica-, el que passa és
que aquesta gent tenen el poble tan poca consideació que no creuen
necessari donar-li conferències per a què sigui d´ells.
El seu procediment és un altre que´ls dóna més
resultat. Per això no volen conferències o, en tot cas, en
voldrien únicament de les seves.
Perquè
ja saben que anant a trobar la gent: tu, perquè m´ets masover;
tu, perquè et deixo tallar la llenya; tu, perquè pagues poc
de consums; tu, perquè compres a fiar; ja en fan prous i lo demés
són romanços.
És per això
precisament, per ço que a Massanet no li convenen conferències.
En quant a
l´acte de demanar responsabilitats a la Junta Directiva de la Societat
pel seu procedir, aquest el trobo molt ben fet. Si la Junta no obra de
conformitat amb el reglament i amb els acords de les reunions generals,
i no porta els comptes nets, tello a ella. És ço que convé
més a Massanet; exigir explicacions i comptes a tots aquells que
administren diners que no són seus. Fins crec que aquesta operació
seria bona el practicar-la en el nostre Ajuntament; perquè, què
voleu que vos diga, en remena tants de diners dels altres per compte seu! |
POBLE DE MASSANET:
Exigeix de la Societat l´exacte
compliment de llurs deures i comptes clars; després procedeix amb
les mateixes exigències amb l´Ajuntament, i quan hagis procedit
així compare´ls l´un amb l´altre i veurem quin
és el més noble.
Jaume Brucet
MASSANET DE LA SELVA,
NOVEMBRE DEL 1932.
---------------------------------------------------------
ARTS GRÀFIQUES STA.
COLOMA DE FARNERS |
Brucet va anar evolucionant
cap el socialisme tot prenent consciència de la situació
dels masovers i rabassaires que van veure en la proclamació de la
República una esperança per a millorar la seva situació
social. Al 1933 va participar a Banyoles en algunes assemblees de l´Acció
Social Agrària (ASA). Segons Josep Turon, president de la Unió
de Rabassaires de Santa Coloma de Farners, Brucet li havia manifestat després
d´assistir a una de les darreres assemblees de l´Acció
Social Agrària els seus dubtes davant la seva posició sobre
els conflictes socials del camp, acusat per uns de "comunista" i d´altres
de "lliguero". En qualsevol cas ens mostren les contradiccions d´un
petit pagès en plena evolució ideològica i formació
de consciència de classe:
| "No ho entenc; al meu
poble comencen a dir-me el comunista i fins sembla que els mateixos pagesos
es separin de mi com un element dissolvent. I aquí que he exposat
el meu pensament sense trabes, ja ho has sentit, m´han tractat de
lliguero i ni volien deixar-me continuar."
(La
Veu del Poble, 28-III-1937)
|
Per entendre això cal
tenir present que l´ASA es dissolia el mateix any 1933 i que s´havia
anat radicalitzant progressivament: un dels seus dirigents, Baldiri Juscafressa
va evolucionar de l´Acció Catalana a la CNT, passant pel PSUC,
tal com ho han estudiat Rafael Pujol i Josep Cara.
Arran dels fets del 6 d´octubre
(motivat en part per l´anul·lació de la Llei de Contractes
de Conreu), i els desnonaments massius de masovers que el van seguir, Brucet
es va anar orientant vers la Unió Socialista de Catalunya. A les
eleccions del 16 de febrer de 1936 va donar suport al Front Popular i va
treballar per obtenir la llibertat dels masovers empresonats durant el
Bienni negre. Sobre els masovers empresonats i les difícils relacions
d´aquests amb els amos en va fer un poema. Després del cop
d´estat del general Franco del 18 de juliol, Brucet va ésser
nomenat president del Comité Antifeixista de Maçanet de la
Selva. Col·laborador de La Veu del Poble, periòdic editat
a Santa Coloma de Farners per la Federació de Sindicats Agrícoles
Cooperatius de la comarca de La Selva (FSACCS), el novembre del 1936 hi
va publicar una poesia seva "Tots units" on a més de confessar-se
marxista glossava la importància d´un bloc unitari de lluita
per a guanyar la guerra i el feixisme format pels republicans, comunistes
i anarquistes. Amb aquest poema Brucet es posa al costat dels que pensaven
que era prioritari guanyar la guerra per a després poder fer les
transformacions revolucionàries. Cal pensar que en aquells moments
el govern de la Generalitat de Catalunya era unitari.
Aviat en el Comité
Antifeixista de Maçanet hi van haver divisions entre els republicans
i comunistes, per un costat, i els de la CNT, per un altre, que van formar
un comitè de guerra a part. Jaume Brucet va tenir amagat durant
un parell de dies a casa seva el rector de Martorell i el va protegir fins
a l´estació de Sils, tal com consta en el qüestionari
contestat sobre els fets de la guerra civil l´any 1939 pel rector
de Martorell Narcís Taberner. El rector de Maçanet el van
protegir un parell de membres del Centre d´Unió Republicana
d´ERC.
El 20 de març del
1937 Jaume Brucet i Gelmà va ésser assassinat a la carretera
de Maçanet a Hostalric pocs metres abans d´arribar a Cal Rei
de la cendra, al vespre quan tornava en bicicleta de la barberia. Fins
l´endemà al matí no va ésser trobat, per un
veí de Martorell fill de Ca l´Orella (veïnat de Puig
Marí), amb la bicicleta i els esclops al seu costat. El xicot de
12 anys en trobar-lo mort fugí corrents de l´ensurt
i pel camí va trobar un pagès amb un carro, a qui va fer
saber el fet. Aquell home diu que va exclamar: "Ja se qui és.
És el noi de casa!". Es tractava justament d´en Josep
Brucet i Dalemus, pare d´en Jaume Brucet. A l´esquela apareguda
a La Veu del Poble s´esmenta que era membre del comité comarcal
de la FSACCS, president del Sindicat i de la Unió de Rabassaires
de Maçanet de la Selva i secretari general del PSUC en el radi de
Maçanet. Es va instal·lar la capella ardent a la seu del
Comité Antifeixista (rectoria) i el seu enterrament va ésser
multitudinari, amb acompanyament d´orquestra.
En el mateix mes que van
matar en Brucet, també havien estat assassinats a Centelles i a
Riells un parell més de delegats rabassaires. Tampoc feia gaire
de la mort violenta de Josep Soliva, president del Sindicat Cooperatiu
de Riudarenes. Per a Albert Balcells, aquests morts són conseqüències
del progressiu enfrontament, a partir del gener del 1937, entre col·lectivistes
(que volien que la terra fos col·lectivitzada) i els individualistes
(que volien la continuació de la petita explotació familiar),
postura defensada per la Unió de Rabassaires, ERC i PSUC. En aquells
moments la Unió de Rabassaires va insinuar que els assassins "incontrolats"
eren anarquistes. En qualsevol cas la mort de Jaume Brucet i d´altres
delegats rabassaires deixa entreveure la divisió entre els dos bàndols
que es van enfrontar en els carrers de Barcelona el maig del 1937.
Enterrament multitudinari
amb orquestra de Jaume Brucet i Gelmà el 21 de març del 1937
Jaume Brucet era autodidacta,
amant de la lectura i de l´escriure com ho palesa la seva llibreta
de poemes.Van ésser molts els poemes que va escriure per a les noies
que coneixia, però lamentablement no se´n conserva cap dels
nombrosos que havia escrit a Francesca Rovirola, qui fou la seva muller,
probablement degut a què ella mateixa els tenia ben amagats perquè
ningú els veiés. Els seus descendents (quan va morir va deixar
dona i dues filles) encara guarden un llibre que llegia freqüentment:
"El poder del pensamiento" de l´escriptor nort-americà
Orison Swett Marden, traduït per Frederic Climent i Terrer. A més
del seu activisme cultural i polític a Maçanet també
es començava a preocupar per a les millores tècniques de
l´agricultura. La gent gran el recorda com un bon xicot, un jove
idealista, un de tants que va creure en la possibilitat de fer realitat
les seves esperances de millores i transformacions socials amb la República.
La visió dels conflictes
socials agraris de la 2a. República es reflecteix en un poema fet
per un petit propietari: Non, non, noneta. Però aquest no va ésser
l´únic poema d´en Brucet sinó que en va composar
d´altres.
|
